El Boxer

El Boxer

El bòxer és una raça de gos de treball, desenvolupada a Alemanya durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX a partir de diverses races, principalment dels bullenbeisser i els bulldog.
Els ancestres de la raça van ser emprats originàriament per atiar els braus.
Posteriorment, gràcies al seu valor, força i agilitat va ser escollit per fer de gos policia a Alemanya i utilitzat com a guia per a cecs.
Sempre fidel, intel·ligent i vigilant, el boxer és una excel·lent mascota.
Entre les seves característiques físiques es troben un cap pesat, mandíbules pronunciades, morro emmascarat, orelles més aviat llargues i col·locades cap amunt, ulls castany fosc, coll fort, rodó i musculós. Pit ampli i potes del darrera musculoses.
El bòxer té el pèl curt, brillant i suau, de color lleonat o amb ratlles fosques sobre fons lleonat. Algunes vegades té taques blanques.
El mascle fa entre 57 i 63 cm d'alçada des de la creu i pesa uns 32 Kg., la femella té una alçada d'entre 53 i 59 cm. i pesa uns 28 Kg.
Les orelles i la cua dels boxers són dos dels elements de la morfologia d'aquests gossos que s´arreglen per raons d'estètica.
Orelles:Les orelles es troben situades en la part més alta del crani i cauen sobre les galtes quan no estan tallades (arreglades).Quan el gos està vigilant, les orelles es dirigeixen cap endavant dibuixant un marcat plec.Quan les orelles estan tallades les tenen en punta i verticalment dretes.

El Gos

EL GOS


El gos (a les Balears i a una part de Catalunya Nord ) és un mamífer que pertany a la família Canidae, igual que els llops, raboses i coiots. Generalment, el terme 'gos' és utilitzat per a referir-se a la raça domèstica (Canis familiaris), la qual es creu que descendeix d'un ancestre semblant al llop. Alguns científics sostenen, no obstant, que el gos és una subespècie de llop, Canis lupus familiaris.
La mitjana de vida és de 12 a 15 anys, segons la raça.


Entre els sentits del gos, el del gust és el que menys s'ha investigat, fins ara se'l relaciona amb el sentit de l'olfacte. Les preferències del gos per un sabor o un altre, depenen de l'olor, és a dir si li agrada l'olor es menja allò que té al davant, si l'olor no li agrada ho rebutja. Prefereix els sabors dolços, salats o forts. És capaç de distingir els sabors bàsics (àcid, amarg, salat i dolç) de manera semblant a l'home. Una cosa curiosa que pot fer el gos i que per nosaltres resulta limitat és que, per exemple, quan mengem sopa, nosaltres podem percebre una olor i un sabor. El gos, al menjar sopa, sap distingir per l'olor i el sabor, cadascun dels ingredients amb el que s'ha fet la sopa. De tota manera, el gos confia més en l'olfacte que en el gust, per això és l'animal més fàcil d'enverinar.